1
El paràgraf
Ceip Cervantes (Monòver)


El paràgraf

La Caputxeta va deixar el seu cistell a l' herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n' ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L'àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.

Mentrestant, el llop se'n va anar a casa de l'àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era la Caputxeta.

El llop va devorar a l'àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. No va haver d'esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.

La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.

Era la tardor quan Maria la castanyera va anar a buscar castanyes al bosc.

El terra del bosc era ple de castanyes que havien caigut dels castanyers.

- Uf, Com n'estic de cansada! - Deia Maria la castanyera mentre s'ajupia a collir una altra castanya.

I en va collir fins que no va tenir el farcell ben ple.- Ja tinc prou castanyes! - va dir mentre sortia del bosc i anava a la seva parada on couria i vendria les castanyes.

Quan arribava a la parada, va començar a ploure, i Maria la castanyera va haver de córrer. Quina va ser la seva sorpresa quan en arribar a l'aixopluc de la parada, va veure que a les castanyes els havien sortit banyes! No havia estat recollint castanyes, eren cargols!

En un tranquil barri de Londres hi vivia una família amb tres fills: Wendy, Joan i Miquel. Una nit que els seus pares havien sortit, Wendy explicava el conte de la Ventafocs als seus germans petits.Nana, la gossa dels nens, tampoc es perdia ni una sola paraula.

Quan Wendy els estava explicant com tractava de malament la madrastra a la Ventafocs, els nens van sentir una veu que exclamava:

-Quina dona més cruel!

Sorpresa, Wendy es va donar la volta i es va trobar un estrany nen a la finestra.

-Qui ets? - va preguntar la Wendy.

-Em dic Peter Pan. Vinc del País de Mai més.

En un petit poble italià hi vivia un vell fuster anomenat Geppeto. Un dia, va fabricar un ninotet de fusta.

El ninot li va sortir tant bé que va pensar:

-Tant de bo aquest ninot fos un nen de veritat! M' agradaria tant tenir un fill! - Va exclamar el fuster I de cop i volta, per sorpresa seva, el ninot va començar a moure's sol! Estava viu!

El ninot va començar a mirar desconcertat tot el que el rodejava, i en veure a Geppeto, va dir - Hola pare!. Incrèdul, Geppeto en aquell moment va tornar-se boig d' alegria. Per fi tenia el fill que tant havia desitjat! I després de pensar-s 'ho molt, el va anomenar "Pinotxo".

- Bons segadors, si no dieu al Rei que el prat que esteu segant és del marqués de Carabàs, us faré xixina.

Per descomptat que el Rei va preguntar als segadors de qui era aquell prat que estaven segant.

- És del senyor marquès de Carabàs, van dir a una sola veu, ja que les amenaçes del gat els havia espantat.

-Teniu aquí una magnifica possessió, va dir el Rei al marquès de Carabàs.

- Mireu, Majestat, és una terra que no deixa de produïr amb abundància cada any.

El mestre gat, que anava sempre davant, va trobar uns camperols que recol·lectaven i els va dir:

- Bona gent que esteu recol·lectant, si no dieu que tots aquests camps pertanyen al marquès de Carabàs, us faré xixina.




Hansel i Gretel vivien amb el seu pare un pobre llenyataire i la cruel madrastra. Eren tan pobres que gairebé ja no tenien ni menjar per a tots quatre.

Una nit la madrastra va dir: -Ja no ens queda res per menjar!. Demà portarem els nens al bosc i els hi deixarem ... No sabran trobar el camí de casa.

Al principi el pare no volia de cap manera però la dona hi va insistir tant que al final el va saber convèncer. Hansel ho va sentir tot i va començar a pensar en la forma de sortir-se'n.

A mitja nit Hansel va tenir una idea. Va sortir de casa i va agafar tot un seguit de pedretes lluents que hi havien pels voltants de casa seu i se'n va omplir les butxaques. I silenciosament se'n va anar a dormir.

L'endemà la madrastra els va portar ben endins del bosc. De tant en tant reganyava en Hansel, que es quedava enrere, ja que dissimuladament anava deixant les pedretes que havia recollit la nit anterior.